Tenir mini peus no mola (o si?)

Drames de tenir un 35 de peu:

- Anar a Can Castanyer a buscar sandàlies d'espart, perquè són còmodes, boniques i en fan del número 35!

- No trobar-ne cap t'agradin.

- Agafar la pertinent enrabiada i marxar enfadada cap a casa.

- De camí a buscar el cotxe parar-te en una botiga d'esports, entrar a la secció de kids i trobar unes bambes que fa que et passi l'enrabiada veient que són moníssimes i que el preu acompanya.

- Anar a pagar i que et diguin que hi ha un 20% de descompte perquè és l'últim model que els queda.

- Veure la part positiva de tenir un número 35 de peu (en serio que n'hi ha?)

- Arribar a casa contenta perquè, tot i buscar unes sandàlies, no arribes amb les mans buides i la tarda ha sigut profitosa.

- Enviar un whatsapp a les teves amigues tota cofoia ensenyant la compra que has fet.

Sempre ens quedarà París

Coses per fer un cap de setmana a París

- Passejar, recórrer, descobrir i gaudir de le Marais. És el millor barri de París? Jo dic sí.

Aquí algunes poques fotos que vaig fer. Pel poc volum de fotos es pot comprovar que estava més concentrada en observar i descobrir llocs que en deixar constància gràfica dels llocs. Una floristeria que em va cridar l'atenció pel nom "Comme à la campagne", una escola de cuina amb un rètol preciós, i Annick Goutal el paradís de les olors.

- Acostar-se a Montmartre per comprar unes garlandes a “La case de cousin Paul”. Perquè les venen per Internet, però sempre és més romàntic comprar-les a París.

- Perdre't al metro i que un parisenc t'indiqui molt amablement.

- Menjar totes les baguettes, els croissants i éclairs possibles.

Una boulangerie et pâtisserie Paul situada prop del Louvre per on vam passar de camí a le Marais

- Allunyar-te i evitar tots els llocs turístics.

- Observar els estilismes de les parisenques i preguntar-te com s'ho fan per despendre aquesta aura tan especial que tenen.

- Comprar el Vogue París i trobar a faltar Carine Roitfeld.

Grup de música en directe que vam trobar de camí a La case de cousin Paul

D'uniforme

Adorar les ratlles nivell: em podria vestir cada dia amb una samarreta de ratlles i no m'avorriria.

La foto és extreta de Pinterest. Si algú en sap l'autoria estaré encantada de citar-la.

D'aquesta foto la única cosa que variaria són les sandàlies (és el que té ser una fredeluga de peus). 

15 coses (turístiques) que m'agraden de Nova York

Triar-ne 15 ha estat díficil, però com diuen: "no estan todas las que son, pero son todas las que están". Així doncs (algunes de les) 15 coses (turístiques) que m'agraden de Nova York:

- Bleecker St.: Si ets amant de Marc Jacobs, aquest és el teu carrer. A pocs metres pots trobar Marc by Marc Jacobs, Marc Jacobs Beauty, BookMarc. La perdició. I si ja per acabar de rematar ets fan de Sex and the City, aquest és el teu barri. A pocs metres de Marc Jacobs trobem l'apartament de la Carrie i Magnolia Bakery.

- Bethesda Terrace: Central Park és un oasi de tranquil·litat en mig de la gran ciutat, però Bethesda Terrace, potser perquè l'hem vist milers de vegades en series i pel·lícules, em cridava especialment l'atenció. Que quan hi arribés un violinista estigués tocant Somewhere over the rainbow va ser un regal del karma. 

- Bryant Park: jardí envoltat de grans rascacels. No deixeu d'anar als lavabos públics, són tot un luxe, té wifi (una salvació pels malalts del mòbil) i el Carrousel. No us quedeu amb les ganes de pujar-hi! O si, és l'excusa perfecta per tornar-hi.

-  I al costat de Bryant Park la New York Public Library: simplement fantàstica.

- Les vistes del Top of the Rock. Pels amants de Friends aprofiteu per entrar a la botiga de la NBC (sota mateix del Rockefeller Center). 10 anys després que acabés la serie continuen venen merchandising. 

La plaça Bethesda Terrace i les vistes a Central Park des del Top of the Rock

- Passar el divendres a la tarda al MoMA. És gratis i hi ha una cua que dona la volta a la manzana. Així doncs teniu dues possibilitats: anar-hi una estona abans per fer cua, o trobar-te amb un amic que ja estigui fent cua i colar-te amb tota la paxorra.

- L'escultura LOVE de Robert Indiana.

- Pagar el que et doni la gana al MET.

- Bloomingdales: per les amants de les sabates i els bolsos aquesta botiga és la nostra perdició (i per la targeta de crèdit també). Jo vaig passar l'estona al meu pis preferit, el segon, on es concentren totes les sabates. Aprofiteu per provar-vos totes les sabates que us vinguin de gust, allà us tractaran com unes reines, no com aquí, que en algunes botigues quan et veuen pensen que no ets un client potencial i no et fan cap mena de cas.

- Anthropologie: entraràs i picaràs amb qualsevol cosa, ja sigui una tassa, un davantal o un vestit.

- Tiffany & CO: entra a la botiga de la 5a avinguda i per un moment sigues com l'Audrey Hepburn a Breakfast at Tiffany's. Vam recorre totes les plantes, però el primer lloc que vaig voler visitar va ser el pis dels anells de compromís. Espectaculars! El senyor de l'ascensor va predir-me que aquell dia em regalarien un anell i..... va fallar. 

- FAO Schwarz: 3 paraules: The Big Piano. No en vaig tenir prou amb una vegada, l'endemà vaig haver de tornar per repetir. 

- L'aigua de l'aixeta: com a catadora oficial d'aigua, puc afirmar que és bona (i gratis!). A més a més et deixa el cabell i la pell finíssima (com la d'un bebè quasi) 

- La gent és agradable, i s'ofereixen a ajudar-te si et veuen perdut. I també és divertit encetar converses amb gent que no veuràs mai més.

- Celebrar els 25 anys de la Sandra a Nova York: perquè aquest era el principal objectiu del viatge, i va ser un luxe celebrar-los al seu costat en una ciutat tan fantàstica.

Un parell de dies després d'arribar, la por a morir atropellada va desaparèixer. Aquí la prova!

I ja saps S, tot i ser la pesadilla personificada i a vegades inaguantable, estaré encantada de tornar-nos a trobar a qualsevol lloc del món, per celebrar un aniversari, qualsevol cosa important, o simplement veure'ns!

Enlairament

Qui no té un blog avui en dia? De fet tenir un blog és molt del 2010. És per això, que al 2014, em proposo crear el meu. Aquest és el nivell de coolhunting.

L'obro com a propòsit d'any nou, per experimentar què sóc capaç de fer amb aquest blog. De fet, crec que l'enlairament és la fase més fàcil, veurem si aconsegueixo volar.

Fa mesos que la idea ronda pel meu caparró, però he esperat que fos 1 de gener perquè sempre és més fàcil fer un balanç a final d'any. A més sóc més de números parells que imparells.

Com a capçalera he escollit aquesta successió de fotos que m'encanten al 72nd St, davant l'edifici Dakota, del meu viatge a Nova York l'octubre passat.  A pocs metres hi ha un pas de zebra, però ja se sap, a vegades és més divertit arriscar-se. 

Si has arribat aquí, serà per casualitat o per la providència divina de Google. No té cap altra explicació. Benvingut o benvinguda. Per descomptat que ets ben rebut o rebuda i convidat o convidada a quedar-te.